dijous, 15 de setembre del 2011

Tenim assignació!!!

Aquesta setmana ha estat una setmana molt remoguda d'emocions i nervis... A més porto una calipàndria..., m'he trobat fatal , era incapaç d'escriure al bloc... Doncs ens han trucat i ja tenim assignació!!! És increïble perquè tot ha anat molt ràpid i no ens ho esperàvem! Comptàvem d'aquí uns mesets... Però ens han dit que potser en 15 dies marxem cap a Jabarovsk! És un nen i té 9 mesos! És molt xiquet...

                                          
La veritat és que encara no hem reaccionat. Estem com en un núvol. Encara no ens ho creiem...

19 comentaris:

  1. ¡Enhorabuena Sandra!¡qué pronto ha llegado la noticia!me alegro mucho.Ahora a preparar la maletilla.Disfruta el momento

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats guapisimaaaaaaaaaaa!!!! Que ràpid i que petitet que es!!! T'he enviat un mail.
    Mil petons

    ResponElimina
  3. Sandraaaaaaaa!!!!!!! quina alegria mes gorda ens has donat!!!!!! es com si també fosim nosaltres!!!! que be.. ara a disfrutar ho .. pero estam alucinats 15 dies heu trigat..!!!!!!!!! es molt fort!!! XDXDXD... enhorabona i moltes felicitatas... al teu cargol li han sortir cohetes turbo reactores i no vegis quina carrera ha fet jajajajajajajaja....
    Wapos un peto gegant que poquet queda ja!!!!!

    ResponElimina
  4. Que bé, moltes felicitats! Ara a viure cada minut molt intensament. Ja ens anireu explicant....

    ResponElimina
  5. Sandraaaaaaaaaaaaa!!! Pero que NOTICIÓN!!! Estoy feliz feliz por vosotros!!! Qué rápido!!! Y qué pequeñin!!! ENHORABUENAAAAAAAAAAAA!!! Estoy emocionadaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! MIL BESOS!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Sandra felicitats!!!

    que ràpid us ha arribat, quina emoció!!

    Tinc el pèls de punta!!XD

    Muaaaaaaaaa!!

    ResponElimina
  7. Enorabonaaaaaaaaaaaaaa nois, quina noticia més bona. Quina meravella 9 mesets. Ja ens explicareu més coses

    ResponElimina
  8. ¡Muchas Felicidades Sandra!, que bien, un niñito de nueve meses, que contentos que estareis. Un abrazo. MERCEDES

    ResponElimina
  9. Oh.... Com me n'alegro per valtros!!!!!

    MOLTES FELICITAAAATS!!!!!!!!!

    ResponElimina
  10. MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!
    UNA ABRAÇADA!!!!

    ResponElimina
  11. Muchisiiiiisiiiiimas fleicidades!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! vuestrooooo camino no es de "cargol"...jejeje...que rapidez!!!!!!!

    Que chiquitito que es, seguro que es un bombón!!! que ganas de que viajes pronto y qu eluego nos puedas contar cositas...me alegro muchiiiisiiimo por vosotros.

    Muchos besotes, Ester

    ResponElimina
  12. Moltissimes felicitats!!!!!! si es un bebe....quina meravella maca!!!!

    ResponElimina
  13. Moltíssimes gràcies a tots i totes!!! Sou tan estupendos! Estem contents... Ja us aniré explicant cosetes! Abraçadotes cargoleres!

    ResponElimina
  14. Muchas felicidades. Ahora a prepararlo todo para el viaje. Por cierto ¿con qué ECAI váis? Es que tengo una amiga esperando asignación en Jaba.
    Bsss
    http://soymadreadoptiva.blogspot.com/

    ResponElimina
  15. Sandreta quina emoció vàrem passar quan m'ho vas dir...gràcies per deixar-me compartir amb tú aquests moments tant bonics...hem plorat juntetes de vegades de pena, però per fí l'altre dia vàrem plorar d'alegria...moltes felicitats parella!!t'estimo molt wapa!Montse

    ResponElimina
  16. Bienvenida y gracias MJ! Vamos con IiF, tu amiga también?
    Ai, mi Tote... Va ser tan emocionant l'altre dia... Tot plegat ha estat una muntanya "russa", eh? Sort que m'has ajudat a baixar-la i a pujar-la! I el que queda... Jo crec que a patir d'ara les emocions encara són més bèsties! M'encanta saber que estàs amb mi! Jo també t'estimo molt, wapi!

    ResponElimina
  17. Hola Sandra,
    No, mi amiga va con CJ.
    Mucha suerte en vuestro viaje de asignación.
    ¿Os han dicho cuándo os váis?
    Bsss

    ResponElimina
  18. Muchisimas felicidades por la super noticia, a disfrutar muchisimo de este momento y de vuestro primer abrazo,besos,achuchones a vuertro peque!!!

    ResponElimina
  19. MJ, aún no sabemos nada. Estamos pendientes de que nos llamen.
    Sandra, muchas gracias! No sé que pasa que no puedo dejar comentarios en vuestro blog! Pero os sigo, eh? Una abrazo!!!

    ResponElimina