Quina alegriaaaa... Quina il·lu quan vam veure el sobre... Ufff...Un passet més! Com costa, tu! Ara, a omplir papers i més papers i tan de pressa com puguem... Però amb molta il·lusió i ganes!
Oé, oé, oé , oéeee!!!... Que bé Sandra, ja el teniu! Aix, i quina gràcia amb el Sr. Carter i tot. Fins i tot a ell el fas maco amb el que us ha fet esperar. Per cert, està super bé el blog. Al final no has necessitat cap ajuda i les entrades estan totes genial. El felicito pel Certificat però també per aquest super blog que t'has creat. Espero poder seguir-ho una mica més però ja saps que vaig darrerament superembolicada. Molts petonets preciosa!!
Moltes felicitats reina!!!! per fi!!!! mira que ha costat eh...casom... Nena, ara a mirar cap a endavant...nou repte a la vista!!!!! Contracte amb la ecai, ja heu decidit amb quina firmeu? Nosaltres vam ser idonis un dia 16 també...porta bona sort..jajajaja Al atac!!!!
Nena!!!! Per fi!!!! Si que s'ha fet de rogar, eh? bueno, com les coses bones, jejeje. Ara a preparar els papers, signar contracte,... paset a paset... Un petó
Enhorabona moltes felicitatas!!!!! 3 setmanes i mitja despues de nosaltres nem a la par!!!!!! que be.. estam molt contents per vosaltres... ara sin prisa peri sin pausa.... firmau, arregalr papers i enviar-los, encara nosaltres estam sense firmar pero ja arribará no problem... Ja sabeu amb qui firmareu? Quina il.lusió,, un latre cop enhorabona Adri i Nuri
Gràcies a tots i totes! Tan el meu company de vida com jo ens sentim molt ben acompanyats en aquest camí de cargol... De veritat, GRÀCIES! Per cert signarem amb Infància i Futur. A veure si coincidim, Montse... Una abraçada!
"Lo prometido es deuda"... al final m'he ficat al teu blog, he obligat al Guillem a trobar la manera per poguer escriuret quatre cosetes.Ja saps que estic molt contenta per vosaltres... "que en mica en mica arribareu a veura la carona del vostre nen" uff...quantes emocions! recordar que jo seré la "tieta Mònica per ell"...be ja saps endavant! un petonás.
Aiii... Quina il·lu, Mònica, trobar-te per aquí!!! Seràs una tieta fantàstica! Ah! I saps què? Anirem a veure els reis amb vosaltres, ja no ens escaquejarem més... jejeje... Petonets, wapi!
Oé, oé, oé , oéeee!!!... Que bé Sandra, ja el teniu! Aix, i quina gràcia amb el Sr. Carter i tot. Fins i tot a ell el fas maco amb el que us ha fet esperar.
ResponEliminaPer cert, està super bé el blog. Al final no has necessitat cap ajuda i les entrades estan totes genial. El felicito pel Certificat però també per aquest super blog que t'has creat. Espero poder seguir-ho una mica més però ja saps que vaig darrerament superembolicada. Molts petonets preciosa!!
Moltes felicitats reina!!!! per fi!!!! mira que ha costat eh...casom...
ResponEliminaNena, ara a mirar cap a endavant...nou repte a la vista!!!!!
Contracte amb la ecai, ja heu decidit amb quina firmeu?
Nosaltres vam ser idonis un dia 16 també...porta bona sort..jajajaja
Al atac!!!!
Nena!!!! Per fi!!!! Si que s'ha fet de rogar, eh? bueno, com les coses bones, jejeje. Ara a preparar els papers, signar contracte,... paset a paset...
ResponEliminaUn petó
Enhorabona moltes felicitatas!!!!! 3 setmanes i mitja despues de nosaltres nem a la par!!!!!! que be.. estam molt contents per vosaltres... ara sin prisa peri sin pausa.... firmau, arregalr papers i enviar-los, encara nosaltres estam sense firmar pero ja arribará no problem... Ja sabeu amb qui firmareu?
ResponEliminaQuina il.lusió,, un latre cop enhorabona
Adri i Nuri
Veus tot arriba!!! felicitats. Ara ja saps, papers i papers. Vinga....
ResponEliminaOh! que bien!se ha hecho esperar pero ya está, ya es vuestro.
ResponEliminaMe alegro mucho por vosotros, disfrutar del momento!!
Un abrazo
Olga
Gràcies a tots i totes! Tan el meu company de vida com jo ens sentim molt ben acompanyats en aquest camí de cargol... De veritat, GRÀCIES! Per cert signarem amb Infància i Futur. A veure si coincidim, Montse... Una abraçada!
ResponEliminaFelicitats!!!. M'alegro molt per vosaltres. Ja ens explicareu els següents pasos!
ResponElimina"Lo prometido es deuda"... al final m'he ficat al teu blog, he obligat al Guillem a trobar la manera per poguer escriuret quatre cosetes.Ja saps que estic molt contenta per vosaltres... "que en mica en mica arribareu a veura la carona del vostre nen" uff...quantes emocions! recordar que jo seré la "tieta Mònica per ell"...be ja saps endavant! un petonás.
ResponEliminaAiii... Quina il·lu, Mònica, trobar-te per aquí!!!
ResponEliminaSeràs una tieta fantàstica! Ah! I saps què? Anirem a veure els reis amb vosaltres, ja no ens escaquejarem més... jejeje... Petonets, wapi!