Si tingués una vareta màgica (d'aquelles que funcionen, eh?) faria un "zip-zip" ràpid i estaries als meus braços!
Sovint t'imagino mirant contes, jugant a la platja, fent túnels i castells de sorra, corrent i saltant.
M'agrada pensar-te assegut a les espatlles del papa, a gustet, sentint amb tota seguretat que mai et deixarem d'estimar. Vull creure que un dia et faré l'esmorzar, t'acompanyaré a escola, et faré pessigolles i et cantaré mil cançons. Em veig agafant-te la mà, plena d'orgull, vessant felicitat. Vull veure't bufant espelmes i fer-te gran entre nosaltres.
A vegades tanco els ulls i em vénen al cap tantes imatges per viure...
Desitjo amb totes les meves forces que tot això acabi passant algun dia i, tal com vaig llegir en un conte, em pugui acabar fent un collaret de dues voltes amb totes les llàgrimes vessades...
Sandra ets molt tendre i ens encantes, esperem que d´aqui a uns anyets poguem recodar junts i amb els nostres petits tot aquest temps pasat, que poguem tornar sa vista enrera i pensar ... ja he aribat i ara ja puc donar ses gracies!!!!!
ResponEliminaUn patò molt fort des de Eivissa.
Hola wapooos! I tant, aviat aquest camí serà record i el recordarem plegats! Per cert, aviat us envio la tela, eh? Una abraçada!
ResponEliminaets la millor..........t' envio mil petons
ResponEliminad' amor per ajudar-vos i perquè tot això us arribi el més aviat possible.
la de l' anònim sóc jo. Ho he aconsseguit però hi ha petits detalls que se' m resisteixen.Petunets.EVA
ResponEliminaHombreeeee... M'encanta trobar-te per aquí, nena! Quina il·lu! Una abraçada gran cap a França!
ResponElimina