Hem anat per un camí de terra, on els recs anaven plens d'aigua. No hi havia ni una ànima. De cop i volta hem sentit un rac-rac que ens ha cridat l'atenció. Ens hi hem acostat i hem descobert una bassa on, de sobte, s'hi ha fet el silenci. La Tana s'ha quedat observant amb les orelles ben dretes i amb cara de "ummm... què passa aquí?". Com que ens hem quedat quietones les granotetes han començat a cantar. Una "rac", l'altra "rec"... I la Tana girant el cap al·lucinada de tanta cantarella. Les granotes s'han anat relaxant i han començat a saltar... N'hi havien moltíssimes!
Ufff... M'ha encantat l'espectacle! Genial! M'hagués quedat hores mirant-me-les... però la pluja ha començat a apretar i hem hagut de córrer cap a casa! Quina carrera! Hem arribat xopes com polls! Però ha valgut la pena! Només he trobat a faltar la càmera! Llàstima! Aquesta foto és d'un altre dia...
Que chulada, no?????? a mi también me encata andar, pero la verdad es que no lo hago mucho...jeje..al final nunca encuentro tiempo para ello..aunque siempre que hacemos una escapada (como la de octubre a Asturias)nos encanta hacer pequeños recorridos.
ResponEliminaSi mi Dana hubiese visto lasw ranitas se hubiese vuelto loca!!! todo lo que no sea un humano le arma un escandalo de narices...jeje...es una pequeña fierecita!
Besotes, ESter
Hola guapa!!!
ResponEliminaMe alegro que disfrutárais del paseo incluso en día de lluvia!!! Por aquí tiene pinta de que será un puente bastanate pasadito por agua.
Pasadlo bien!!!
Un besito!!!