Tenen la xiqueta més deliciosa de tota la contrada. Dolça com una gominola. Es diu Marina. I és que el nom li fa joc amb els ulls... blaus, blaus! És petitona riallera, belluguet i feliç com un anís!
Ens van convidar a omplir la panxa... Un bon tros de coca amb xocolata... que se'm va posar al cul directament. Què hi farem? N'estava de bona...Vam anar a fer un passeig entre avellaners, romaní i espàrrecs. El papa de la Marina en va trobar un munt que ens va anar bé per fer-nos una bona truita per sopar...
Ai, quina delícia! Vam estar tan a gustet!
Des d'aquí, una abraçada talla XXL! Esperem tornar-hi!
Churri wappa!! ahir et vaig trobar a faltar ...no va ser el mateix sense tu...imagino que els papers bé...nena que maco tot el que has posat de la Marina...ets un amore,com no vols que t'estimem!!Weno ahir per la tarda super bé i avui ha sigut un dia fantàstic, campillu ,passejada pel passeig marítim amb bici i tarda de relax al campillu,agafant forces per demà...petonets wappa estem en contacte!
ResponEliminaHola xiquiii... Ostres, que bé això de les bicis amb els teus xurris! Weno, molts ànims, que ja queda poquet, eh? Tres dies i prooou! Vacancetes... Nosaltres esperant poder reunir tots els papers encara i poder anar al senyor notari. Però "las cosas de palacio...", quanta raó! Weno doncs, una abraçadota mooooolt gran!
ResponElimina