Tot fent ganxet...

Doncs mira tu per on, que a mi el ganxet mai no m'ha agradat... Però gens ni mica, eh? Tot el que són fils, agulles i màquines de cosir fins ara m'havien fet mal de panxa. La cosa és que he crescut entre robes, tisores i botons. La iaia, modista, amb la casa plena, dia sí dia també, de noies que venien a aprendre el "corte". La meva mare: "Nenaaa... vineeee... que t'ensenyaré a fer cadeneta!". Cadeneta? Què dius ara? Una em perseguia perquè traiés embastes, l'altra que si el punt "bobo"... Ufff! Que pesadetes totes plegades, sobretot a l'estiu, quan era hora de vacances i jo el que volia era anar al carrer a jugar a futbol amb els meus veïns estiuejants, que eren la pell de Barrabàs...
Han anat passant els anys i junt amb els anys han passat tantes coses... Una d'elles és que ara visc a casa dels meus veïns, envoltada de records d'infantesa, de trapelleries divertides i d'altres que no tant... L'altra és que el divendres vaig anar a un curset a aprendre a fer arrecades i anells de ganxet i... em va encantar! El món volta, tot canvia i nosaltres també amb ell...

M'ho vaig passar genial! Us ensenyo algun anell que em vaig fer. Ara haig de practicar perquè vull fer més
cosetes... A veure si trobo estones... Una abraçada!