diumenge, 5 de juny del 2011

El meu primer premi!

Ai, quina il·lu! L'Adri i la Nuri del blog "Historia de una adopción" m'han donat el premi de "blog con estilo"... Toma ya! Moltes gràcies nois, sou la canya!

Una de les condicions per rebre aquest premi diu que has de dir set coses sobre tu que la gent no sàpiga... "Ámonos pa yá!":

- Tinc un desfici desmesurat pels bitxos. M'encanta mirar i observar tot tipus d'animalons i insectes (cucs, aranyes, granotes...). Això sí, molts d'ells no me'ls facis tocar, eh? Gaudeixo mirant com es belluguen, veure els seus colors... El meu bitxo preferit és la Tana, però això ja ho sabeu!
- Al matí, en el moment de llevar-me, recordo els somnis i sovint són per flipar! Moltes vegades no són gaire agradables... Hi va haver una temporada que somiava que se'm ficava el dimoni dintre... brutal... el meu compi encara se'n recorda dels crits que feia... Sort que ara ja no em passa perquè m'ho vaig passar molt malament.
- M'encanten els petitons. Suposo que per això la meva feina està relacionada amb ells. I m'agrada tot el món que els envolta: les joguines, els contes infantils, les cançons, els jocs de falda...
- La meva perdició és la xocolata amb llet. Jo crec que assaborir un bon tros de xocolata és un dels plaers màxims d'aquest món. Em ve de família. Quan anem a dinar a casa els meus pares, el moment de les postres és una batalla per veure qui s'emporta el tros més gros. De bon rotllo, però... espavila't, saps?
- M'agrada molt pintar i dibuixar, però només quan realment em ve de gust. Alguna temporada de la meva vida m'havien fet alguns encàrrecs i m'acabava avorrint perquè a vegades no tenia ganes de pintar i ho havia de fer perquè m'hi havia compromès. Un rotllo! Però quan de veritat tinc temps i ganes m'ho passo genial. Així doncs em podeu trobar en qualsevol papereria, on hi ha els retoladors i les pintures que m'encanten!
- El millor moment de la setmana és el divendres a la tarda que sovint aprofito per quedar amb alguna amiga (la Mònica o la Lauriki) i posar-nos al dia de com van les coses. Xerrem de fills biològics que ja hi són, de  fills adoptius que arribaran, de feina i de mil coses que van sortint...
- Sóc una persona tímida. Tot i que he millorat molt, eh? En això, els anys ajuden! Però no estic bé en grans colles, prefereixo els grups reduïts. Intento passar desapercebuda, no m'agrada gaire cridar l'atenció.

Weno, ara que ja sabeu més coses de mi, és moment de passar el premi a 10 blogs estupendos...
- http://elracodelvereth.blogspot.com/
- http://caminocapavosaltres.blogspot.com/
- http://gestandounaadopcion.blogspot.com/
- http://caminemcapavosaltres.blogspot.com/
- http://cardona,maliconnection.blogspot.com/
- http://adopciondehermanosenrusia.blogspot.com/
- http://diariodeunaespera.blogspot.com/
- http://russia.fentcami.blogspot.com/
- http://adopcioarussia,pasapas.blogspot.com/
- http://camidafrica.blogspot.com/

Alguns blogs he vist que ja us havien donat el premi i d'altres potser ja el teniu... i repetiu! Des d'aquí una abraçada a tota la família bloggera, que sou genials...


5 comentaris:

  1. Que bien! ya sabemos más de ti!! gracias.
    A mí también me encanta los animales y también me gusta ver que hacen los bichos. Me gusta mucho observar a las hormigas, me parecen unos animalitos fascinantes.
    Un besazo
    Olga (Mi Perla Negra)

    ResponElimina
  2. Sandra!!! Me ha encantado leerte!!! Me he reido un montón con lo del chocolate!!! A mí también me encanta!! Enhorabuena por el premio!!! Un besito grande!!!

    ResponElimina
  3. Hola Sandreta....sóc la Montse i estic fent proves.

    ResponElimina
  4. Ara si Sandreta !! nena a mi la xocolata amb llet i sense,tu ja ho saps ajajajaja,que guay això del premi oi ?jo al llegir els comentaris ja ho sabia gairebé tot,aquest és el privilegi de tenir-te apropet... però igualment crec que és una idea genial, perquè la gent seguidora del bloc pot saber una miqueta més de tú...una persona fantàstica com poques.
    Moltes gràcies per la xerradeta del migdia,m'agrada molt poguer compatir amb tú totes aquestes cosetes de la meva vida...ens veiem demà...mua,mua,mua.

    ResponElimina
  5. Hola Wapis! Olga, tinc pendent el teu retall, eh? Va quedar pendent, però hi penso... quan pugui m'hi poso!
    Gracias, Meri! A mi me ha encantdo leerte a ti...jeje.
    Tote, ja saps que sempre que tu vulguis aquí estic. Per riure i fer bestieses (que quan ens hi posem som les millors!) i per plorar si cal. Una abraçada gran, gran i gran!

    ResponElimina