Sandreta xurri, quants dies sense posar res al teu raconet de cargol...nena aquest cargol és una canya,m'ha fet petar de riure,que bó !!aquest camí de vegades el trobaràs molt llarg però sempre pensa el mateix...al final del recorregut veurès un nen meravellós amb el braços oberts esperant per abraçar els seus pares...no estiguis trista ,no deixis que la desesperació sigui la teva companya,no fas el teu camí tota sola...ja saps que al teu voltant ja molta gent que t'estima i aprecia i el més important el teu fill encara que tu no t'ho creguis des de lluny sap que tú hi aniràs,concentra tota la teva energia en aquest pensament...t'estimo wappa ànim vale? Montsita
Sí que fa riure! M'encanta aquest cargolet! Tote, gràcies pels animitus! Ja ho tenim això els pares i mares adoptius que fem camí, és com una muntanya "russa" (mai millor dit). Hi ha dies que costen de passar i d'altres que dius: "vinga va, una mica més, que ja queda menys!". Ara ja estic més bé i intento pensar que l'assignació està al caure! Jo també t'estimo, ja ho saps! Demà ens veiem, wapi!
Boníssim!!!!!!
ResponEliminaSandreta xurri, quants dies sense posar res al teu raconet de cargol...nena aquest cargol és una canya,m'ha fet petar de riure,que bó !!aquest camí de vegades el trobaràs molt llarg però sempre pensa el mateix...al final del recorregut veurès un nen meravellós amb el braços oberts esperant per abraçar els seus pares...no estiguis trista ,no deixis que la desesperació sigui la teva companya,no fas el teu camí tota sola...ja saps que al teu voltant ja molta gent que t'estima i aprecia i el més important el teu fill encara que tu no t'ho creguis des de lluny sap que tú hi aniràs,concentra tota la teva energia en aquest pensament...t'estimo wappa ànim vale? Montsita
ResponEliminaSí que fa riure! M'encanta aquest cargolet! Tote, gràcies pels animitus! Ja ho tenim això els pares i mares adoptius que fem camí, és com una muntanya "russa" (mai millor dit). Hi ha dies que costen de passar i d'altres que dius: "vinga va, una mica més, que ja queda menys!". Ara ja estic més bé i intento pensar que l'assignació està al caure! Jo també t'estimo, ja ho saps! Demà ens veiem, wapi!
ResponEliminaNena, molt bó!! Quin riure m'he fet!!! Aixi m'agrada veure't.
ResponEliminaPetonets.