Mireu quin regalet més bonic vam rebre l'altre dia de la petita Marina i els seus pares! La veritat és que ens va fer moltíssima il·lusió! Ja el tenim guardat esperant l'arribada del xiquet! Moltíssimes gràcies, família!
La setmana passada vam enviar un mail a l'Ecai a veure si sabien alguna cosa de l'assignació de regió i ens van dir que encara s'estava traduint, que quan sortís de traducció sabríem alguna cosa... Fins ara el camí de cargol anava passant més o menys bé , però últimament l'espera m'està costant una mica més. Cada dia mirem la bústia però no hi ha cap notícia... Espero que no triguin gaire. A veure...
Que wappos eh?i la Marina que bonica ,té una carona de pau i felicitat preciosa,clar amb l'estima del seus pares i aquests contes tant bonics que es pot esperar...el més bonic del món és tenir un fill i estimar-lo com mai tú pensaves que l'estimaries, és un amor incondicional i únic,jo crec que aquest vincle no acaba mai ni tan sols quan els pares deixen de viure a la terra...avui estic tobeta i penso amb els meus pares...els estimo tant!!ai, no vull pensar en segons quines coses..."a otra cosa mariposa"...
ResponEliminaQuina sort tenir aquesta parelleta amb aquesta preciosa nena tant a prop Sandra!!weno petonàs de la Montsita i ànims que qualsevol dia la bústia portarà notícies...
Ai, els pares... Quan veus que es van fent grans i surten coses, com fan patir! Hem d'intentar gaudir d'ells mentre estiguin amb nosaltres. Sóc conscient del que passes i saps que estic amb tu pel que necessitis! No m'agrada que estiguis trista... Demà et faig un súperachuchón! Ah i aviat vindrà la Ivet que serà un bàlsam per la família!!! Molts animitus i una abraçada graaaan, wapi!
ResponEliminaSembla un conte preciós i molt tendre!! Les notícies ens arriben tant a poc a poc, que costa no desesperar, jo també porto uns dies una mica xof, ...pero bueno, cada día que pasa els tenim més a prop. Petons
ResponEliminaBueno no hay que desesperar....que todo llega (eso me digo a mi misma día a día ;-)...) ya verás como en menos que canta un gallo tienes alguna noticia donde darás un nuevo pasito hacia tu hij@.
ResponEliminaMuchos besitos, Ester
Qui espera, desespera. Però tot arriba, ànims!
ResponEliminaOstres... sé que jutjar un llibre per la coberta no és bo... jjjj Però té molt bona pinta!!
ResponElimina(el buscaré... ;^)
Venga guapa, anímate! que llegará!
ResponEliminaUn abrazo
Olga
Gràcies pels ànims, wapis! Sou genials!!!
ResponElimina