I mentre esperem notícies va passant el temps i, és clar, les carbasseres també van fent el seu camí particular i, mareta meva, no paren de créixer i... si no s'aturen us hauré de demanar "cobiju" a casa vostra perquè realment les carbasses se'ns ficaran al llit!!!
Jo sempre et faré un raconet guapi!! Què xules! Et trobo a faltar noia!! Besitus!
ResponEliminaCarmen
Xiquiiiii... Jo també t'enyoro! MOLT! Espero que tot millor! T'he enviat sms! Demà et truco. Dijous ens trobem al dinar, no? Amb el tupper... jejeje...
ResponEliminaHola guapa!!
ResponEliminaQuina sort, que ja les tinguis així, jo els meus carbassons son minusculs!!jajajaja
Com vas???
jajaja
ResponEliminaA mons pares també els hi van créixer una barbaritat!! jjj I barrejats amb melons.... Allò era una selva!!!! jjj
Podràs fer escalivada per donar i per vendre..... ;^)
Ai no!! Que són carabasses i no carabassons!!! jajajajajjaaj
ResponEliminaNo, no facis escalivada, eh???? Uix... on tinc el cap!!!! jjjjjj
mare meuaaaaaaa....vas a tener calabazas para dar y vender...jejeje...
ResponEliminaBesitos, Ester
Ei! Les carbasses són genials, però s'escampen per tot arreu, ja us veig fent pots de confitura...
ResponEliminaÀnims i espero que ben aviat es compleixi el vostre gran somni.
Marta.
Jjajajaja... Gisela, et veig una mica despistada, eh? jajaj... Són carbasses, però no són per menjar... Són d'aquelles de ratlles i colors, verdes i grogues. Són per fer bonic! És que m'encanten. I quan s'assequen són com sonalls.
ResponEliminaMarta, quina il·lu trobar-te per aquí!!! Tenim pendent una pizzeta, eh? Una abraçada a totes!!!