Mentre esperem que el carter arribi amb bones notícies les vacances es van escolant sense fer massa soroll. Cap al migdia (és l'hora que passa el carter) estem pendents de la bústia, però fins ara...res! Tinc tantes ganes que arribi aquest dia! Serà tan especial saber on és el nostre petit@, poder-ho assenyalar en un mapa, buscar informació... A veure si tenim sort i no triga gaire...
L'altre dia, aprofitant que feia solet, vam banyar a la Tana. Quin daltabaix! No li agrada gens l'aigua a la noia, què hi farem? Quan li dius: "Anem a banyar?", et mira amb ulls de "estàs de conya, no?" i caminant com si no volgués fer soroll s'amaga sota el nostre llit. I no hi ha manera de treure-la, eh? Últimament ja no li diem res, l'agafem i ale, "al agua patos!". Quan acabem i la nena ja està ben empolainada "l'alliberem" i, tot seguit, li agafa un atac de bogeria corrent i tirant-se a terra com una loca, que és per veure-la. I, és clar, queda arrebossada de fang fins dalt. I fa una gràcia... quan portes una bona estona intentant deixar-la llustrosa... Amb el temps hem descobert que quan el fang se li asseca se li cau i després queda ben neta. Aquest mateix dia, a la tarda, van anar al bosc amb el LLuís, i va tornar... uffff... plena de caca fins dalt! Mira, quan troba una tifa grossa, li agrada rebolcar-s'hi... cadascú té les seves manies, oi? Mare meva, altre cop a banyar-la... És que la Tanota és molta Tanota! Sort que és el nostre amorsito i li perdonem tot... Mireu, aquí encara va una mica brutota...
Ah! I les carbasses van creixent... En tinc sis de controlades, a veure si en surten més, encara hi ha força flors. Aquest any em sembla que seran totes iguals...
Hola Sandreta ,a veure el carter ...tenim ganes de notícies eh?segur que estas impacient...weno mentrestant cuida de les teves carbassetes ,són molt boníques...per aquí també estem passant les vacances amb calma,gaudint de la família i de la Ivet,està preciosa,ens té a tots encantats...el meu pare està boig amb la nena...encara que físicament no esà molt bé el veiem molt content i tot gràcies a la petitona...així que gaudirem tot el que puguem d'aquesta felicitat...t'envio molts petonets i abraçades perquè penso molt en tú i en la Karmentxu...ja parlarem vale?petonàs d'una amiga que t'estima moltíssim .Montse
ResponEliminaToteeee... Encara res de res... Snif! M'imagino com deveu estar tota la família amb la Ivet... Mare meva, per veureus per un forat! Quanta bava...jeje! La petita és una injecció d'il·lusió i energia per tots. Ha arribat en un bon moment! Ai, la Krmentxu, deu estar perduda per Fuerteventura, gaudint de la seva costelleta... Weno, wapa, ja saps que jo també t'estimo molt, molt! Estem en contacte! Una abraçadota, xurriiii...
ResponEliminaWapis!! Ja estic aquí! Quina calma hi ha a aquesta illa. Aix, jo també he pensat molt en vosaltres, no us penseu que no. Sandreta, tu tranquila que arribarà ben aviat, no desesperis carinyu. Qué bé, no? la sortida que expliques! Ja em diràs per on és i un dia engrescaré al Gerard per anar-hi.
ResponEliminaUn petonàs!!
Carmen
Hola xurri! Ja sé que t'han anat molt bé les vacances! Weno, això de l'hotelet no gaire... Ja ens contaràs! Deus estar més morena... Weno, ens veiem un dia d'aquests, eh? salut! Un petó!
ResponElimina