Tot i que ja portem alguns anyets plegats, avui és el nostre primer aniversari de casament.
Fa un any, un dia de cada dia, a les 10 del matí, vàrem anar cap a l'Ajuntament. Allà ens vam trobar amb les que serien els nostres testimonis: la Laura i la Marta. I més tard amb el Jordi, que ens casaria. La meva va ser la cerimònia més senzilla a la que he assistit mai. Ho vam voler així. Pim-pam! No hi van haver ni dinars ni celebracions. Això sí, va ser divertida, perquè els tres eren amics nostres i el Jordi és un "rato" salat...
De fet, no entrava en els nostres plans això de casar-nos, però ens hi vam veure abocats ja que estar casats és requisit indispensable per poder fer una adopció a Rússia.
La qüestió, és que casada o no, estic al costat de qui vull estar: l'home més dolç i bo del món!
M'encanta compartir la vida amb tu, Lluís! Un pessic al cul!
És veritat Sandreta,et vas casar i ho vas fer com ets tu,de tranqui i sense gaire soroll,està molt i molt bé...el veritablement important és l'amor que teniu l'un per l'altre i d' això si que som una miqueta testimonis...petonets Sandra ja ens que den poquetes vacances eh? Montse
ResponEliminamoltes felicitats a tots dos,preciosa i que aquest amor faci també cada dia el seu cami de cargol...
ResponEliminaper cert, soc l' eva de PRADA.MOLTS PETUNETS
ResponEliminaGràcies, boniques meves! M'encanta trobar-vos per aquí... Ja ho sabeu... Els vostres comentaris són un regal! Ai, sí, Montse, això ja s'acaba... Se m'han fet tan curtes aquestes vacancetes... Petonassos!
ResponEliminaDonçs moltes felicitats parella!!! No importa com sigui la celebració, lo realment important és L'AMOR!!!!!
ResponEliminaPetons
Sandri, felicitats carinyu!!Que maco i com me'n alegro de que estiguis tan feliç al costat del Lluís. Sóc testimoni del que l'estimes i ho reflexen els teus ulls cada vegada que parles d'ell. Encara recordo aquells inicis... jeje...
ResponEliminaPetons pel dos!! Guapus!
Carmen
¡Felicidades sandra!mi hermano se casó igual que tú y creo que es lo mejor que pudo hacer sin tanta parafernalia.
ResponEliminaFelicidades!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! fuera un puro tramite o no, es un día de celebración!!!!
ResponEliminaMuchos besitos y sigue así de feliz!
Ester
Anna Roig i L'ombre de ton chien... mmm... m'encanta!!!!
ResponEliminaSigui pels tràmits, o no... moltes felicitats parella!!! Això forma part del vostre projecte de família, així que mereix una molt bona celebració! ;^)
Gràcies, Montse, Krmentxu, Marina, Ester i Gisela!
ResponEliminaSou uns amorsitos!
Muchas felicidades guapa!!! Qué bonito post!!! Un besazo gordo!!!
ResponElimina