Entre sopars, carbasses, dibuixos, piscina, alguna excursió... els dies han anat marxant i no hem rebut cap notícia de l'assignació de regió. Començo a mentalitzar-me que ens arribarà al setembre. Ai, quines ganes en tinc! Cada cop es fa més dura l'espera. Ha arribat un punt que quan fem alguna cosa, és igual quina, dins meu sempre hi ha el mateix pensament: "L'any que ve la farem amb tu!". No ho puc evitar. Encara que potser no serà així, jo ara mateix estic convençuda que sí. I necessito pensar-ho així per continuar tenint força per seguir
endavant.
Mentre, aprofito a fer cosetes. Aquesta postal és un experiment...
Petons cargoleros!!!
Ets una artista!!!!!!!!!!!!!! si volguéssis podries vendre aquestes postaletes com a "xurros".Són precioses.
ResponEliminaPetons d´estiu i molts sacs de paciència.
Una abraçada forta amb molt de "carinyu".Eva
Aiiiii... Eva, com m'agrada trobar-te per aquí! Les postaletes fan gràcia, però no es vendrien pas, eh? Ja m'explicaràs això de l'aquarel·la... Una abraçada cargolera cap allà dalt!
ResponEliminaSandra, ets increible i esperam que s´anys que ve puguis fer toto el que fas ara amb tu peke.. i ja de pas tb desitjaré el mateix per nosaltres .. que s´any que ve estiguem tots rodetjats des nostres pekes
ResponEliminaun petonás
Samdra...ya verás como sí...como al año que viene todo lo puedes hacer con tu peque!!!! estoy segura!
ResponEliminaMuchos besitos y disfruta de lo que queda de verano.
Ester
Hola reina, a la fí tinc un momentet per poder miar el teu fabulós "camí de cargol". No cal que et digui que les postals són xulíssimes i el teatret del principi genial, ets una artista felicitats!!Segur que més aviat del que et penses hi haurà un menudet o menudeta que hi jugarà sovint, predicció de bruixeta. Demà ens veurem així que un petonet fins llavors.
ResponEliminaHola wapi,ja veig que encara res de res...paciència no queda altra cosa...nena m'encanta la postaleta de la Vane ha quedat molt sinpàtica,fa per ells...i això de què no cuines bé?que vols que et digui?veient les foticos m'ha agafat gana!!tenia molt bona pinta Sandreta...weno bonica anem poc a poc passant les vacances...segur que el proper any ja les podreu gaudir amb el vostre fillet...quines ganes tinc de conèixer a aquest " patufet "!!un petonàs molt fort...Montse
ResponEliminaSeria genial que tota la família bloguera tinguem els nostres petits aquí l'any que ve, oi? Que en comptes de parlar de la incertesa de la seva arribada poguéssim parlar de la seva adaptació. Desitjo tant que sigui així!
ResponEliminaAi, Mònica, m'encanta veure't per aquí! Demà xerrem! Em ve molt de gust!
Tote, això de la cuina ho deixo per tu, que tu sí que sabes... Espero que les vacancetes bé! Tinc moltes ganes de veure't, wapi!
Petons cargoleroooos!