No puc deixar de pensar en tu... tampoc ho vull.
Una part de mi, ja no va fer el camí de tornada, va quedar per sempre al teu costat...
Sigues fort! Aviat et vindrem a buscar, petit!
Imagino que aquesta espera ha de ser durilla... ¿oi? Una part vostra és allà amb ell, a Jabarovsk però una part de tots nosaltres és aquí amb vosaltres per a donar-vos suport.
Sandreta xurri! quans dies sense poguer llegir el teu caminet de cargol...ja saps que encara que no rebis aquest escrit, cada dia ens veiem i gairebé sempre parlem una estoneta,per descomptat el meu cor i totes les meves forces estan amb vosaltres...qualsevol dia d'aquests tornaràs a viatjar i aquest si que serà el definitiu...quines ganes tinc de veure amb els meus propis ulls com li cantas o com li dones petons al teu fillet estimat...ets la millor un petonàs wapíssima!! Montse
Ai, Pla, com se't troba a faltar per aquí... M'encanta veure't pel bloc! I, Montsita, espero que ho puguis veure ben aviat tot això... I a tu també et trobo a faltar perquè, encara que ens veiem cada dia, sempre anem de bòlit i no trobem gaires estones tranquil·les per xerrar... A veure si en trobem alguna! Molts petonets a les dues, xurris!
Mi niña!!! Claro qué si!!! Un besazo grande grande!!!
ResponEliminaAsí me gusta verte, animada!!!!
ResponEliminaJa veréis que antes de lo que nos pensamos tendréis buenas noticias. Besotes.
Mmmm.... quina entrada més tendre, bonica i durilla alhora... i la cançó... mare meva... a mi sempre m'ha agradat molt...
ResponEliminaUna abraçada molt gran!!!!!
Ja sé per el que estàs passant. Però ara és el moment de demostrar-vos, los forts que sou, i que tot això, nomès és un impàs. Vinga, una abraçada!!!
ResponEliminaImagino que aquesta espera ha de ser durilla... ¿oi?
ResponEliminaUna part vostra és allà amb ell, a Jabarovsk però una part de tots nosaltres és aquí amb vosaltres per a donar-vos suport.
ANIIIIIIMS !!!
Gràcies pels vostres comentaris i pel vostre suport! Sou genials! Petonets!
ResponEliminaEs la part bona de tot aixo; ja no hi ha tornada. Hi ha algu que us espera.
ResponEliminaForça,cortage i endavant!!!!!!!!! Molts petons.eva
Sandreta xurri! quans dies sense poguer llegir el teu caminet de cargol...ja saps que encara que no rebis aquest escrit, cada dia ens veiem i gairebé sempre parlem una estoneta,per descomptat el meu cor i totes les meves forces estan amb vosaltres...qualsevol dia d'aquests tornaràs a viatjar i aquest si que serà el definitiu...quines ganes tinc de veure amb els meus propis ulls com li cantas o com li dones petons al teu fillet estimat...ets la millor un petonàs wapíssima!! Montse
ResponEliminaAi, Pla, com se't troba a faltar per aquí... M'encanta veure't pel bloc!
ResponEliminaI, Montsita, espero que ho puguis veure ben aviat tot això... I a tu també et trobo a faltar perquè, encara que ens veiem cada dia, sempre anem de bòlit i no trobem gaires estones tranquil·les per xerrar... A veure si en trobem alguna! Molts petonets a les dues, xurris!