Ja som a casa! Vam arribar ahir, cansats, però contents! Ja hem superat un altre tram. I espero que ben aviat superem l'últim!
Durant la primera visita el xic va plorar molt, la segona ja no tant. Mica en mica ens vam anar coneixent i ja no plorava encara que rondinava... Només volia coll, no volia que el deixés a terra i jo encantada, és clar! No el vam veure tanta estona com el primer viatge perquè estava constipat i no deixaven que s'allarguessin les visites. Ens van fer posar una mascareta cada dia.
Ens van deixar donar-li el berenar, posar-lo a dormir, canviar-li els bolquers i vestir-lo.
El dia del judici, el 14, vam passar molts nervis. El dia abans vam quedar amb el representant de la regió i una traductora (no era la de cada dia) per preparar el judici. Ens van dir el que havíem de dir i el que no. La jutgessa pot arribar a ser molt torracollons així que cal tenir-ho tot ben lligat. Normalment és l'home qui parla i, la dona explica, a última hora, el desig que tens de donar-li una bona vida al nen. El Lluís se'n va sortir molt bé, tot i que en algun moment el va burxar una mica. Tot plegat devia durar una mitja hora o tres quarts.
Vam conèixer una parella de Girona, molt macos! Anaven amb una altra agència i estaven en un altre hotel, però vam fer per trobar-nos i fer un soparet. El viatge de Jabárovsk a Moscou també el vam fer plegats. Per ells també era el segon viatge i van tenir un judici positiu. També vam trobar la parella de Sils que tenen el nen a la mateixa casa cuna que el nostre. Ja tenen el petit amb ells, però encara estan allà preparant els papers. Són uns solets i desitgem que tinguin un bon viatge de tornada! Tinc tantes ganes de trobar-nos per aquí quan els nens estiguin adaptats! Tens tant a compartir...
Us volia donar les GRÀCIES per estar tan a la voreta, per donar-nos suport tot aquest temps, per aguantar-me, per llegir-me i seguir-me. Una de les millors coses que he fet durant aquest camí és obrir aquest bloc. Tot això m'ha permès conèixer-vos. Haig de dir-vos que m'he sentit tan acompanyada i recolzada... Sou uns amors!!!
Una abraçada molt i molt gran!!!
Durant la primera visita el xic va plorar molt, la segona ja no tant. Mica en mica ens vam anar coneixent i ja no plorava encara que rondinava... Només volia coll, no volia que el deixés a terra i jo encantada, és clar! No el vam veure tanta estona com el primer viatge perquè estava constipat i no deixaven que s'allarguessin les visites. Ens van fer posar una mascareta cada dia.
Ens van deixar donar-li el berenar, posar-lo a dormir, canviar-li els bolquers i vestir-lo.
El dia del judici, el 14, vam passar molts nervis. El dia abans vam quedar amb el representant de la regió i una traductora (no era la de cada dia) per preparar el judici. Ens van dir el que havíem de dir i el que no. La jutgessa pot arribar a ser molt torracollons així que cal tenir-ho tot ben lligat. Normalment és l'home qui parla i, la dona explica, a última hora, el desig que tens de donar-li una bona vida al nen. El Lluís se'n va sortir molt bé, tot i que en algun moment el va burxar una mica. Tot plegat devia durar una mitja hora o tres quarts.
Vam conèixer una parella de Girona, molt macos! Anaven amb una altra agència i estaven en un altre hotel, però vam fer per trobar-nos i fer un soparet. El viatge de Jabárovsk a Moscou també el vam fer plegats. Per ells també era el segon viatge i van tenir un judici positiu. També vam trobar la parella de Sils que tenen el nen a la mateixa casa cuna que el nostre. Ja tenen el petit amb ells, però encara estan allà preparant els papers. Són uns solets i desitgem que tinguin un bon viatge de tornada! Tinc tantes ganes de trobar-nos per aquí quan els nens estiguin adaptats! Tens tant a compartir...
Us volia donar les GRÀCIES per estar tan a la voreta, per donar-nos suport tot aquest temps, per aguantar-me, per llegir-me i seguir-me. Una de les millors coses que he fet durant aquest camí és obrir aquest bloc. Tot això m'ha permès conèixer-vos. Haig de dir-vos que m'he sentit tan acompanyada i recolzada... Sou uns amors!!!
Una abraçada molt i molt gran!!!


Sandra en cuanto he visto tu mensaje en mi bloc me he venido corriendo!!!! gracias a ti por compartir con nosotros estos momentos tan entrañables a mi me has hecho llorar. me alegro de que disfrutarais tanto del viaje ahora que se haga muy cortito para el proximo viaje y asi pronto podais estar juntitos.
ResponEliminaMe ha hecho muchisima ilusion!!! ver la foto con esa manita tan chiquitina estareis como locos!!!me alegro de que todo saliera bien.
un beso
Sandretaaaaaaaaaaa!!! Pero quina foto mes tendra la de la maneta del vistre petitó!!!
ResponEliminaCarinyet gràcies a tú per compartir-ho amb nosaltres, es un plaersempre llegir les teves entrades i compartir-ho.
Ara ja si que es un compte enrere i en no res estareu tots tres a casa per no separar-vos mai més.
Un petonàs enorme desde Mollerussa
Ostres! k xulo! kina emoció!!!! Gràcies per compartir-ho. Una abraçada!
ResponEliminaGràcies a vosaltres per estar sempre tan a la voreta! Pmua!!!
ResponEliminaMoltes felicitats i enhorabona!!!!!, amb el teu escrit ens animes a tots els que estem en el mateix procès.
ResponEliminaGracias a ti Sandrapor tenernos al día de novedades y alegrarnos el espiritu.¡Ay esa fotillo de la mano!me encanta.Un beso
ResponEliminaBenvinguts nois. Ara a preparar el viatge per portar el vostre petitó. Quina emoció!!!
ResponEliminaGracías a ti Sandra por compartir con todos nosotros estos momentos tan especiales, ya queda el último viaje y ese pequeñin por fin estará en casa con vosotros.
ResponEliminaUn beso
Tú sí qué eres un amorrrr!!!
ResponEliminaGracias por compartir con nosotros...
Último tramo, ni niña... vamos que no queda nadaaaa!!!
Linda la manita de vuestro peke!!!
Un besazo enorme, guapísima!!!
No podem res mes que enhorabona.. i quina foto mes xula!!! molt tendre.. ha de ser al.lucinant!!!! moltes gracies per compartir tot això amb nosaltres wapos...
ResponEliminaUna abraçada molt forta i ànim que no queda res ja!!!En un pim pam pum.. estareu tots 3 a casa!!!;)
Moltissimes felicitats per aquedt nou pas donat. Ja tant sols us falta un passet més i ja haureu arrivat al final del camí... o millor dit, al principi d'un altre molt més important, que és el camí d'una vida junts !!
ResponEliminaMolts petonets.
felicidades por vuestro pequeño y por ser asi,es muy emocionante todo esto y yo me emociono siempre leyendoos..mucha suerte en todo y muy prontito estareis por fin juntos,ya sois una familia,muchos besos
ResponEliminaEstamos encantados de leerte y esperamos seguir leyendo muchísimas cosas más.
ResponEliminaBienvenidos a casa.
Besitos
Moltes gràcies per ser com sou! Petonets!
ResponEliminaGracias a tiiiii por contarnoslo esta experiencia!!!!! Mil besitos!
ResponEliminaEster
Vinga nois, recta final! ja ho teniu aquí, tot i que es fa etern l'últim tram, però ja ho teniu. Moltes felicitats
ResponEliminaquina foto més xula!!! ja tinc ganes d'agafar-li jo també la maneta, al nebodet..i que s'ajuntin els nens, a veure quina cara fan i quina cara fem tots jejeje
ResponEliminaNúria
Muchas Felicidades Sandra! Ya habéis conocido al peque por fin. Y debe ser duro separarse un tiempo, pero ya no queda nada para que estéis todos juntos en vuestra casa.
ResponEliminaUna fotillo muy tierna, y que frío habréis pasado, ufff. Sois unos campeones!!!
Me alegro muchísimo, un beso
Hola guapi, me' n alegro de tornar-te a llegir pel blog. A veure si et truco i xerrem una estoneta.......petons. Eva
ResponEliminaMuchas gracias a ti por compartir estos momentos tan especiales. Me alegro mucho que todo haya ido bien y ya os queda poquísimo para estar definitivamente con vuestro hijo.
ResponEliminaUn besazo guapísima!
Olga
Hola nois,
ResponEliminades de Girona hem tingut vivències paral·leles, ens pensàvem que estàvem sols, que bé poder-ho compartir!
Finalment hem trobat el bloc: És molt xulo!!
Una forta abraçada
Ens veiem a Khabarovsk!!
Bibi i Xavi
Hola gironiiiins! Esperava el vostre comentari, eh? jeje... Encara no tenim data, però esperem trobar-vos a l'altra punta de món! Una abraçada!
EliminaSandra
Ok,
ResponEliminaRàpid, ràpid!!
Xavi
des de Banyoles
Hola reietona! Ja saps que sóc un desastre amb les noves tecnologies i quan aconsegueixo seguir-te, les coses ja han passat, TERRIBLE.... Tinc unes ganes boges de veure al meu "nebodet" i donar-li totes les coses que la Paula i el David li han estat guardant, ja tindràs espai???? Bé, espero que aquest sigui el darrer pas de cargol que feu i que sigui molt i molt lleuger. Nosaltres estarem aquí esperant-vos amb els braços oberts. Un petonàs de la "tieta" Mònica.
ResponElimina