dijous, 1 de març del 2012

No m'ho acabo de creure!

Sembla que el nostre camí cargolero ens acosta per fi al nostre destí...

Ahir ens van trucar els de l'Ecai. Marxem el 13 de març i, si tot va bé, el 24 a la nit arribarem tots tres a caseta!

Em sembla impossible, després de tot plegat, que el nostre petit estigui a punt d'arribar...Em miro la seva robeta i tot i així... no m'ho acabo de creure!!! Em moro de ganes de fer la darrera visita a la casa cuna. Quan l'agafi a coll no sé si em podré aguantar les llàgrimes, serà el nostre fill per sempre! Sens dubte aquest viatge canviarà les nostres vides...


Espera'ns, petit, que ja venim!!!

Us ensenyo el darrer desig que ens ha arribat, el de la Montse de El nostre petit somni...


Moltes gràcies, Montse, és molt bonic i m'ha fet molta il·lusió!!! Per cert, ara deveu estar a Yaroslav... Desitjo que vagi tot molt i molt bé! Petons volant cap a Rússia!
Publicat per a

16 comentaris:

  1. gloria2 de març del 2012, a les 16:41

    Qué bé!! Ves creguent-ho, que aixó está ací al costat.
    Un abraç.

    ResponElimina
  2. Meri2 de març del 2012, a les 20:52

    Mi niñaaaaaaaaaa!!! Qué bien, amore!!! Yujiiiiiiiiiiiiii!!! Ay, madre, qué ilusión!!!
    Buen viajeeeeeeeeeeeee!!! Y sobretodo... FELIZ VUELTA A CASA!!!
    Un besazoooo!!!

    ResponElimina
  3. Anònim2 de març del 2012, a les 23:19

    Sandreta Oé,Oé,Oé nena quina passada ja és aquí,quina ilu...moltes felicitats de tot cor ,ja saps que et desditjo el millor...ja tocava Sandra enrerre queden els dies amb núvols i pluja, per Fí arriba el sol més bonic a les vostres vides...quines ganes tinc de veure´t amb el teu cargolet als braços...em sembla que ploraré molt aquest dia,però serà d'alegria,petonàs molt fort i bon viatge....petonàs per tots tres!!! Tote

    ResponElimina
  4. Adri y Nuri3 de març del 2012, a les 2:15

    Moltes felicitats, al final al vostre cargol li ha sortit un cohet supersònic i ja no sel pot aturar..... enhorabona wapos ... per fi es moment ha arribat. Estam molt contents....
    Un petoàs des de s´illa i que això no sigui una despedida. volem saber moltes mes coses, com es es dia a dia.... :OP

    ResponElimina
  5. Montse3 de març del 2012, a les 8:41

    Ai Sandreta!!! Quina alegria mes gran que m'heu donat!!! El dia 13 està aqui mateix!!! Moltissimes felicitats!!! En no res, estareu tots tres a casa, quina emoció!!! UFFfff, la pell de gallina...
    Un petonàs enorme

    ResponElimina
  6. Ebb3 de març del 2012, a les 12:56

    Wow!! Això està fet! Quina alegria! Ganes de poder-lo petonejar! :)

    ResponElimina
  7. FENT CAMÍ3 de març del 2012, a les 15:40

    uffffffffffff! ja està aquí! que bé! vinga nois a preparar-ho tot sense que falti res. UUUUUU! quins nervis, quina emoció!!

    ResponElimina
  8. elenamorata3 de març del 2012, a les 21:10

    Tots tres a casa!! Al·lucinant!! Moltes felicitats guapa! Tot arriba, veritat?? Aquestes notícies són dosi de força pels que continuem esperant...
    Enhorabona!!!!

    ResponElimina
  9. Centdesitjos4 de març del 2012, a les 0:18

    JAAAAAA???? EOEOEOEOEOEOEOEOEOEO

    Ostres..... com m'encanta llegir-te amb aquesta genial entrada... MOLTES FELICITATS!!! QUE ARA JA SÍ!! QUE T'HO VAGIS CREIENT!!! JEJEJE

    Però no t'estranyi que quan ja estigueu a casa, un dia te'l miris i encara et costi de creure que aquesta felicitat d'estar al seu costat és real... ;^)

    Una abraçada molt gran!!

    ResponElimina
  10. Olga y Miguel4 de març del 2012, a les 19:42

    Ayy guapísima,MUCHAS FELICIDADES!!!!!! tu si que debes estar histérica, que el 13 es YA! y ya por fin juntos!!Ay que alegría!!! Me alegro muchísimo!!!
    Un fuertísimo abrazo!!
    Olga

    ResponElimina
  11. Ester4 de març del 2012, a les 19:57

    Que ilusión, queda nada para estar con vuestro hijo para siempre!!!!

    Mil besitos, ester

    ResponElimina
  12. Cris6 de març del 2012, a les 1:56

    Que bien!!!! felicidades!!!!! eso ya esta ahí, dentro de poquito estareis ya aqui con vuestro peque que ilusion!!!!sandra no se si te has percatado de que pasareis el primer dia del padre los tres juntitos menudo regalo no solo para el papa si no para los dos!!!!

    ResponElimina
  13. pilijingguo6 de març del 2012, a les 5:41

    FELICIDADES OOOOOOOTRA VEZ!!!ya no queda nada sandra para que lo abrazes y lo tengas para ti siempre..uf!!vive ese momento porque lo recordaras siempre y siempre se te caera unalagrimilla al recordarlo.
    haz muchas fotos sandra,pero si podeis gravarlo tambien,yo solo hice fotos y me arrepiento tanto de no haber gravado ese momento...muchisimos besitos

    ResponElimina
  14. Carmen9 de març del 2012, a les 19:15

    Aix Sandrusky que poquet et queda! A tu segur que se t'ha fet molt llarg, però jo recordo com si fos ahir el dia que m'explicaves que començaries aquesta aventura. Ara ja està, ara si que si, i estic tant contenta per tu!!!! M'agradaria estar al 100% per mostrar-te tota la meva alegria, que t'aseguro que la tinc i estic feliç per tu.
    Et trobaré moooooooooooolt a faltar, això si, pero no t'escaparas eh? que us aniré a veure segur.
    Moltes moltes felicitats parella! ara carregar piles que el petitó vindrà amb força.
    Un petonàs guapa. T'estimooooooo!

    Carmen

    ResponElimina
  15. marina10 de març del 2012, a les 22:34

    ¡Qué bien Sandra!aprovecha tus últimos días de libertad,que luego seguro que la añorarás a ratitos.Besitos

    ResponElimina
  16. Adopción Nacional11 de març del 2012, a les 20:09

    Sandra que bien! que alegría. Ya mismo estareis con vuestro peque y ya nunca más os separareis. Que felicidad.

    Besos para los 3

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)