Ara que tinc un moment us faig cinc cèntims del viatge...
En resum ha estat un viatge mooolt accidentat. El dia que vam anar a buscar el xic va plorar mooolt. Feia una cara d'espantat, pobret, quan anàvem amb el cotxe. Devia pensar: "On em porten ara aquests?".
Vam estar cinc dies en un hotel de Jabárovsk amb el nostre petit. Es va fer molt pesat no poder sortir al carrer, però feia massa fred per treure el nen. Així és que ens vam anar coneixent entre aquelles quatre parets.
Quan va arribar el dia de marxar, el Lluís, just abans de pujar al cotxe, cau en el gel i es fa mal al peu. Vam pujar a l'avió i durant el viatge de vuit hores el nen agafa febre i al Lluís se li posa el peu com una pilota de bàsket (potser exagero una mica, eh?).
La primera nit a Moscou el petit es posa a 39'7 de temperatura i no hi ha manera de baixar-li la febre. Al matí truquem a un metge d'urgències. El punxa i li dóna de tot per controlar la febre però no hi ha manera que baixi. Doncs ambulància i ninooo-ninooo-ninooo... cap a l'hospital. Allà hi vam passar cinc dies. Jo em vaig quedar amb el petit i al Lluís només el deixaven venir a veure'ns tres hores al dia. Va ser molt dur, ho vam veure molt mal parat. Però finalment tot ha acabat bé i ara ja som a caseta tots tres amb la Tana. El Lluís amb un esguinç al peu i amb croses. Ha de fer repòs.
Ara tots plegats ens estem adaptant. El nostre bunyol és el més bonic del món, ja us ho dic!
Em sap greu no haver pogut escriure abans, però ara mateix vaig de bòlit! Prometo posar-me al dia dels vostres blogs de seguida que pugui!
Una abraçada molt gran, amorets!
Ah! moltes gràcies a aquesta família tan maca que tenim, que ens va venir a rebre a l'aeroport! Ens va fer mooolta il·lu!
¡Felicidades Sandra!, que bien que ya esteis los tres en casita, y ahora a disfrutar, Un beso y que Lluis se mejore, MERCEDES
ResponEliminaOstes Sandra.....quina història!!!!!!!
ResponEliminaSuposo que ara us en rigueu de tot plegat però quins nervis i quina por debieu passar.....
Mare meva....
Lo important és que ara esteu junts a casa i tot va be!!!!!!!
Moltíssimes felicitats família!!!!!!!
Ja ens aniràs explicant cosetes del vostre fillet preciós!!!!!!
Molts petons!!!!!
Felicidades guapa! Me alegra que tras ese sustillo todo este bien. Ahora a disfrutar en casa del peque.
ResponEliminaBesos
Sandra cuida de tus hombres que son tu mejor tesoro,aún no nos has contado cómo se llama tu peque.¡Vaya diitas que habreis pasado!bueno lo importante es que ya esteis en casita sanos y salvos.Un beso
ResponEliminaOstia! m'magino el que heu passat, jo vaig caure a Vladivostok, i encara ho arrossego. Quan vaig arribar a casa tenia el peu trencat per tres llocs i lligaments apart. I la veritat es veu molt dur. Així que si a sobre el xic malalt ni t'explico. Però bé ara segur que desde aqui tot es veu ben diferent oi!!!!
ResponEliminaMadre mía, pues si que fue accidentado el viaje, pero bueno lo importante es que ya estáis en casita juntos.
ResponEliminaYa nos contaras cosas de tu peke, y cuida a ese maridin para que se reponga pronto.
Besitos
Uffffff aunque accidentado seguro que inolvidable......
ResponEliminaGracias por contarnos un poquito....
Ester
uf!!!!!Sandra menudo viaje!!!! si ya era para no olvidar ahora aun mas!!!!!lo debisteis pasar fatal!!!! pero bueno, ahora ya ha pasado todo y estáis los tres juntitos y en casa!!!!que es lo que importa, en cuanto a lluis deseo que se recupere pronto, asi que dile de mi parte que descanse mucho y ahora a disfrutar los tres muchiiiiiisimo!!!!Y felicidades!!!!!
ResponEliminaun beso
Vaja, doncs si que ha estat accidentat el viatge! Però el més important és que ja esteu tots tres junts. Que es millori el Lluís del seu esguinç!!!
ResponEliminaMolts petons i enhorabona pel vostre petit
Deu n'hi do... nena, vaja viatget que heu passat... ¿que tal son els hospitals de russia? ¿vau poder fer-vos entendre?
ResponEliminaBe... per sort, ara ja tot es una anècdota.
Molts petonets per a tots tres !!!
Ostres!!! el més important és que esteu a casa! Tot quedarà com una anècdota! una abraçada
ResponEliminaPrimero de todo, muchisímas feliciadades familia!!! como me alegro que ya esteis todos juntos y que todo acabara bien después de este viaje tan accidentado.
ResponEliminaUn besazo
Olga
Vaja Sandreta, quin vuatge que vau tindre... pero al final esteu a caseta tots tres, i aixó es la millor recompensa!!!
ResponEliminaMolts petons
Que alegría Sandra!! Ya en casa con el peke, que seguro es precioso y vaya viajecito mas pesado, pero ya estáis en casa y ahora os esperalo mejor!!! Mil Besitos guapa!!
ResponElimina