Avui fa un mes que vam arribar. Un mes que el nostre somni es va fer realitat. Un mes que se'ns ha capgirat la vida. Tenim un bunyol preciós a casa! No podem fer més que badar darrere seu, ens costa deixar de mirar-lo. Tot el dia amunt i avall, és el cul de'n Jaumet i... murri, però murri! Ens fem un fart de riure amb les seves sortides.
Una de les coses que més li agraden és banyar-se (els primers dies era una batalla...) amb els seus peixets de goma. Li encanta! Ara tenim problemes perquè no vol sortir de la banyera...
Amb la Tana s'entenen bé. Es respecten i quan fa estona que no es veuen, estan contents de retrobar-se, que bé!
Aquesta setmana ha començat a dir "mama". I quan el vaig sentir, jo, flipada li dic "mama?" i ell, veient la meva alegria repeteix "mamaaaa...". I jo "uaaaaa..."! Ai, quina il·lu em va fer!
Cada vegada m'agrada més això de ser mare... Sovint penso amb l'altra mare, la que el va portar a la panxa. La tinc molt present. Imagino que sovint deu pensar en ell. M'agradaria poder-li explicar que té una família que se l'estima, que en té cura i que cada dia que passa se'l veu més feliç.
El que més m'omple avui en dia és veure el meu fill riure... les seves riallades fan que el món es pari... Ufff...
Una abraçada molt gran per tota la família bloguera! Encara que no participi gaire, intento estar al cas de tots els vostres blogs!
Una de les coses que més li agraden és banyar-se (els primers dies era una batalla...) amb els seus peixets de goma. Li encanta! Ara tenim problemes perquè no vol sortir de la banyera...
Amb la Tana s'entenen bé. Es respecten i quan fa estona que no es veuen, estan contents de retrobar-se, que bé!
Aquesta setmana ha començat a dir "mama". I quan el vaig sentir, jo, flipada li dic "mama?" i ell, veient la meva alegria repeteix "mamaaaa...". I jo "uaaaaa..."! Ai, quina il·lu em va fer!
Cada vegada m'agrada més això de ser mare... Sovint penso amb l'altra mare, la que el va portar a la panxa. La tinc molt present. Imagino que sovint deu pensar en ell. M'agradaria poder-li explicar que té una família que se l'estima, que en té cura i que cada dia que passa se'l veu més feliç.
El que més m'omple avui en dia és veure el meu fill riure... les seves riallades fan que el món es pari... Ufff...
Una abraçada molt gran per tota la família bloguera! Encara que no participi gaire, intento estar al cas de tots els vostres blogs!
sandra.. moltes felicitats.. que be i quina il.lusio ha de fer i ser.... esperem que pronte t ho poguem dir... :O)
ResponEliminaNosaltres tot be, ara comença sa temporada i això vol dir feina feina i mes feina .. pero com es tan necesaria, benvolguda hi es...
Tema noticies, seguim igual sense cap canvi, sa Ecai diu es mateis , pero ara res de res.... aixi que paciencia... que hem de fer... no res!! Nomès esprar sa famosa trucada.
Sabem que vas molt liada i que nos ens dous moltes coses però tens sa millor excusa.. sou pares!!!!!! aixi que gaudir d´allò que ja teniu.
Ja saps que ens tens per aqui pel que vulguis.
Una ábraçada molt forta de caragol a caragolera supersònica ;)
Sandra!!!! que alegria que nos cuentes cosas tan bonitas y entrañables. Se te echa de menos, pero es totalmente comprensible,lo primero es lo primero el teu bunyolet,que bonito que ya te haya dicho mama,tiene que ser una pasada!!!!disfrutad muchisimo!!!!!! nosotros de veros tan felices tambien disfrutamos .
ResponEliminaMil besos para los tres,Familia!!!!!
Ay, niñaaaa!!! Muchas felicidades!!!
ResponEliminaQué entrada más preciosaaaa!!! Gracias por contarnos!!! Transmiten taaanta felicidad!!! Qué alegría más grande!!!
Un besazo gigante para los tres!!!
Gràcies a tots i totes, wapos! La veritat és que us enyorava, però vas tan de bòlit que no tens gaire temps per res que no sigui el xic. I quan tens temps estàs tan petat que només vols anar a dormir! Espero que em doneu bones notícies ben aviat! Molts i molts petonets!
ResponEliminaCamidecargol
¡Ay sandra qué alegría que nos cuentes cositas!me alegro mucho de que todo vaya bien y estés atareada por tan buena causa.Besitos.
ResponEliminaSandra que bien que estés por aqui, que te echamos mucho de menos, pero también se entiende..... La verdad es que me ha dado mucha alegría poder leerte, las cosas que nos cuentas de tu buñuelito, que mono y además ya te ha dicho mammmma. Este próximo fin de semana a celebrar el día de la madre por todo lo alto y dale un montón de achuchones al peke de nuestra parte y un abrazo de los gordos para vosotros papis.
ResponEliminaSandreta!!!! Quina il.lusió llegir.te, tant i tant feliç amb el vostre bunyolet ja a casa. I quina emoció a les teves paraules, i ja diu mama!!! Disfruta-ho molt, et trobem en falta per aqui peró s'enten perfectament. Molts petonets!!!
ResponEliminauauuu! k xulo tot això k expliques! la sensació de ser mami ha de ser tan gran! Viviu aquests moments a tope. Les teves paraules m'han emocionat. Una abraçada
ResponEliminaAy!! como me alegro que estés tan feliz!! que emoción se debe sentir cada vez que le oyes decir "mama"
ResponEliminaUn besazo enorme
Olga
Quina il·lusió més gran! Gaudiu molt del vostre bunyol, realment està per menjar-se'l!
ResponEliminaPetonets
Sandraaaaa que bonito todo lo que cuentas!!! Que bonito tiene que ser madre!! Disfrutar de tu hijo día a día después de tanto tiempo esperando....
ResponEliminaUn besito muy grande a los tres, ester