Cal dir que no l'he fet jo sola. Mon pare m'ha donat un cop de mà, sobretot fent anar la serreta elèctrica, que no ens hem tallat un dit de miracle... Gràcies, Jaume! Fa un any si ens haguessin dit que faríem això plegats no ens ho hauríem cregut... i mira, aquí estem, tu! I que per molts anys, oi?
Ara cal pensar com pintar-lo. Però crec que triaré el negre amb alguns punts de color. Potser així els titelles resaltaran més... o no. No ho sé encara...
Una abraçada!!!
Ai....que retequebonico os ha quedao!!!les coses es poden fer molt malament,malament,bé, molt bé o Esteve,m'encanta quina familia d'artistes,Quan li facis al teu nen una repressentació, segur que li encantarà,churri vosaltres sereu molt afortonats amb el vostre xiquet, però aquest nen el primer dia que et miri als ulls i t'escolti sabrà que ets la millor mare que podria tenir, no ho dubtis..eres un amorcitooo.....petonàs!!
ResponEliminaEi!! Que xulo, M'ENCANTA!!!
ResponEliminaJa tinc ganes de veure'l pintat.... ;^)
Nena us quedarà preciós!!!! quines tardes que passareu fent titelles...fantàstic!!!!
ResponEliminaEstic contenta que us agradi... Em sembla que estaré uns dies a pintar-lo.
ResponEliminaAi, Montsita, mi seguidora incondicional, tú sí que eres requetebonica! Petonets i ens veiem demà, wapi!