Hola! La idea de fer aquest bloc sorgeix del desig de ser mare, mare adoptiva. Em ve de gust explicar tot allò que em vagi passant al llarg d'aquest camí de cargol que ja he començat a seguir. I direu: "Cargol?" Doncs sí, perquè el camí és lent, a vegades potser carregós, però també ple d'il·lusions, sens dubte. I els cargols em porten sort, que carai!
Demano disculpes, si és que algú em llegeix, perquè sóc nova en això dels blocs i no hi entenc ni un borrall! És a dir que segur que hi trobareu mil errades... Mica en mica espero anar descobrint cosetes!
Gràcies a tots els blocs de futurs pares i mares adoptius. M'encanta llegir-vos, m'emocionen les vostres històries perquè sovint les sento meves...
Doncs començo aquest bloc dient que JA TENIM EL CERTIFICAT D'IDONEÏTAT!!! Avui hem fet la darrera entrevista i ja ens han dit que és nostre. Diu que comptem que entre una cosa i l'altra ens arribarà a casa passats dos mesos, tirant llarg. Weno, el que compta és que ja hem fet un pas més i això significa que el temps d'espera que ens separa del nostre fill/a s'escurça! Per cert, adoptem a Rússia, no ho havia dit!
Apa doncs, benvinguts a tots aquells que llegeixin aquestes paraules. Una abraçada!
Jo com sempre, seguidora teva, i espero ser bona companya en aquest camí de cargol que ja heu iniciat. Vull ser aprop vostre , compartint les emocions que se us vagin despertant, i estar amb els tres el dia que per fi plogui i el cargolet feliç, amb les gotetes de pluja, tregui les seves banyetes. T'estimo molt. Laura.
ResponEliminaUfff... Que bonic, Laura! Quina sort tenir-te a la voreta. Sempre has estat al meu costat en els pitjors moments, encomanant-me energia positiva per tirar endavant! Ets un sol de juliol!
ResponEliminaEstem encantats que ens acompanyeu en aquest camí cap a l'est, molt encantats!
M'agrada imaginar que d'aquí a un temps el meu petit jugarà amb el teu follet del bosc! Per cert, a l'escola va encantar l'iman (quina nena més bonica, deien!). Weno, apa, ens veiem aviadet... Jo també t'estimo mooolt!
Hola Sandra. Primer de tot, felicitats per Certificat d'Idoneïtat! Primer pas superat! Els que et coneixem sabiem que era fàcil aconseguir-ho, només parlant amb tu una miqueta es pot veure que seras una mare genial. Tens una gran capacitat per estimar, diria que la mateixa que per fer-te estimar.
ResponEliminaEstic encantada de poder compartir amb tu aquests moments tant importants, només espero estar a l'alçada. Encara que a vegades em despisti, estic amb tu per tot allò que necessitis. T'estimo Wapa!!
Hola mi amorsito! Acabo de veure el teu comentari... Gràcies xiqui...Eres tan bonita! Sé que et tinc a propet i puc comptar amb tu sempre... Tinc molta sort!
ResponEliminaAprofito per desitjar-te amb totes les forces que aquest 2011 sigui un bon any per tu, carregat de coses bones, t'ho mereixes!
Ai, demà t'ensenyaré una coseta molt xula... Un projecte personal... És un teatre de petites dimensions, a vore què et sembla.
I m'ensenyaràs a posar imatges al bloc? Que està molt trist i avorrit, pobret! Weno, Krmentxu, demà ens veiem! Ah, i tenim una passejada pendent, eh? Jo tb t'estimo mot, ja ho saps, oi? Una abraçada!
Hola bonica:
ResponEliminaPer fí he trobat aquest caminet de cargol. Ja veig que aneu ben acompanyats, però a mi també em faria molta "il.lu" compartir amb vosaltres aquesta experiència emocionant i nova per tots.Us desitjo molta sort i que l' espera no sigui molt llarga, malgrat crec que caldran uns saquets de paciència. Saps que sempre estarem al vostre costat. Una abraçada de la família de Prada. Us estimem.EVA
Aiiiins! Kina il·lu, Evita, trobar el teu comentari! M'encanta saber que esteu amb nosaltres en tot això, de fet ja ho sé que puc comptar-hi, però quan t'ho diuen sempre et fa sentir bé oi? I ja veus qui hi ha per aquí també... La Krmentxu i la Lauriki. Que wais! La Krme m'ajudarà a donar vida al bloc, xò no trobem el moment, anem súperliades!Per cert, he rebut allò! Kina gràcia m'hi assemblo mooolt! Fa riure i tot! La pàgina web encara no l'he vist, està pendiente! Moltes gràcies, flor! Weno, te deixo, vaig a sopar, q tinc pollo bueno, jeje... Apa, reineta, t'estimo!1 abraçadota!
ResponEliminachurri
ResponEliminaHola wappi,que puc dir-te després d'aquests comentaris tan macos...Sandreta tu ja saps que t´estimo molt i que junt amb la Karmenchu som el trio la,la,la...Sandra ets una persona molt especial,hi ha gent que creu que a la vida cada un de nosaltres està preparat per afrontar coses diferents,coses que et posen a prova,tu seràs una mare fantàstica i ara mateix hi ha un nen/a a Rúsia que no sap la sort que tindrà de tenir uns pares com vosaltres...aquesta criatura us farà molt feliços i els tres junts fareu un nou camí,Sandreta tingués paciència que aquest dia existirà...i tu ja saps que jo sóc una mica "brujilla"
ResponEliminaAh!!!i molts petonets wappi.
ResponEliminaEts un amor, Montsita! Tan sensata i boja alhora... és la combinació perfecte! Sempre tens bones paraules i millors consells i a sobre... posa de bon humor estar al teu costat! Jo també t'estimo molt, xurri, i no saps com et trobo a faltar aquest any (a a Krmentxu tb!)! Ai, estic encantada de fer aquest camí amb gent tan maca al meu costat! Sou tan presiosas totes! Un petonarro i demà ens veiem, bruixa bona!
ResponEliminaAi mi sandreta!!que bonita eres...aquest any estem una miqueta lluny per les nostres aules però no en el cor...quant ens trobis a faltar pensa en això,l'any passat va ser un any meravellós per a mi i tu va formar part de tot això, tinc un record fantàstic i per mi tu i la Carme ja no sou unes companyes d'escola sou unes amigues unes persones molt importatnts en el dia a dia,per això fer aquest camí amb tu és una cosa molt especial,Sandreta em plorat juntetes i tart o d'hora plorarem juntetes però d'alegria...ja ho veuràs!!!petonets churri.
ResponElimina