Fa uns dies el meu compi em va portar el llibre "L'altra cara de l'adopció" de la Carme Vilaginés i tenia ganes de tenir una estona tranquil·la i relaxada per llegir-lo. No és un llibre gaire optimista, però sí interessant perquè et pot ajudar a entendre una mica com es pot sentir un infant en cas d'abandó, de desemparament.. Et dóna pistes per posar-te a la seva pell i poder comprendre el perquè d'algunes actituds que pot manifestar. Parla també de la família... Parla de molts punts en relació a l'adopció que sovint són deixats de banda i que trobo que cal tenir en compte.
El títol està ben trobat perquè realment mira l'adopció des d'un altre punt de vista al que estem acostumats.
Apa, i ara plego perquè el vull acabar... Una abraçada!
M'encanta la foto!!! M'ha fet somriure molt...
ResponEliminaI ja has acabat el llibre? Buf.... naltros ens en vam comprar un munt, però em costa molt llegir-los... no sé... m'entristien les seves lectures, tot i que crec que ara començo a tenir ànims per iniciar-les altre cop... ;^)
Una abraçada!
Hola Gisela! Sí, ja està, aquest llibre quan el comences no el pots deixar i és molt curtet. Et deixa clar que aquest no és un camí de flors i violes, però jo estic convençuda que amb moooolt d'amor i escolta i amb la força i la il·lusió que tenim els pares adoptius podrem aconseguir que el nostre nen sigui feliç!
ResponEliminaUn petó!
Que guapa que està al sofalet!! Te'n recordes del dia que vaig anar a casa teva i no em deixava?... i tu vinga a riure. Que gasiosa la tía!!
ResponEliminaMirala ella ,té una cara de cansada...diu amb els ulls ,ai... quina vida de gossa que porto!!!jejeje,no vive bien la tia jodia...jajaja qui pogués eh Sandra...i nosaltres ala a trabajar a trabajar!!saps què?potser a la propera vida demano ser gos,això si, de bona família eh!!!Ens veiem demà wappi..." un achuchón de los mios"Adéu.
ResponEliminaHola, mis amores!!! Krmentxu espero que ja estiguis millor. Aiii... que te trobo a faltar! No sé si vas rebre el meu sms...
ResponEliminaOstres, sí, Tote, jajaja... Viu com una reina, la Tanota! La tenim molt mimada, però és que és la más bonitaaa... Només espero que no agafi gelos el dia que arribi el xiquet, perquè encara que no ho sembli té molt de caràcter! M'agradaria que la coneguessis un dia... A la Carme no la deixava... jajaja... Em fa riure!
Petonets!
Pobre Carme,con lo wappa que és!!ja m'ho sembla ja que la teniu molt mimada però ho puc entendre...en moments molts díficils els animals de vegades son una cura....
ResponEliminai jo sé que la gitaneta t'ha fet molt però que molt bé,ala!! per això és la más bonitaaa!!! Ara "te digo una cosa....empiessa a educarla eh?...que como vaya un dia paya" i no em deixi ni seure al sofà li mossego una orella ejeje!!!abraçades!!