Si algun il·luminat trobés la fórmula per poder fer un xarop de paciència segur que faria "cuartos" en dos dies. Jo n'hi compraria una muntanya de caixes segur!
Avui, per carregar piles hem anat a la platja. No hi havia ningú, només quatre barquetes i moltes gavines. Hem passejat per la voreta del mar, gronxats per l'aire, sota el sol calentó... He agafat pedres i petxines. Ha estat un massatge per l'ànima! Hem estat tan a gust que ens hem proposat d'anar-hi més sovint...
Hola Sandra bon dia,
ResponEliminaa nosaltres ens va passar el mateix...jo també em desesperava...fins que un dia ja tipa d'esperar vaig trucar a la icaa.
L'espera amb informació sempre és més fàcil de portar...no? truca'ls si ho necessites que per això estan!!!
Un petò ben gros maca i molts ànims!!!!
Ah!!! si algú inventa un xarop per la paciència ja t'ho juro que te la vida solucionada!!! jajajajjaa
Hola Sandra!!! Lo del paciènci tampoc no es pas lo meu, aixi que si probes el xarop diguem'ho que també compraré unes quantes caixes, jejeje.
ResponEliminaRecordo quan estavem esperant nosaltres, ufff!!! Jo també et recomano que vagis trucant de tant en tant, perqué de vegades d'ofeguen entre els expedients, estan en una pila però si els truques els hi recordes qui sou, i bueno, no sé, a mi m'ajudaba sapiguer els diferents passets,... aixi que com diu l'Eva, si ho necessites Trucal's-
hi!!!
Per cert, la foto xulisimmaaaaaa, on es???
Hola Sandreta per fi!!una tarda de relax,tu ja saps...fa molts dies que no hi parlem pel block,nena que bé a la platja, el mar m'encanta,un passeig a la platja és una passada...ai la paciència!! ja ho diuen...és la mare de la ciència...tranqui...que qualsevol dia et donen la sorpresa,ja ho veuràs...a la feina de vegades tambè ens aniria bé un xaropet d'aquests eh?jo avui hagués prés una bona glopada jajaja...bueno churri anirem parlant petonets bonita,más que bonita!!vaig amb l'Alan que el tinc maleltó i vol mimitos de la mama... Adéu wappa!
ResponEliminaHola boniques! Gràcies per la recomanació! Us he fet cas (sempre peco de massa prudent...) i m'han dit que truqui d'aquí a uns dies (abans del 24). Ostres que "lentus", no? El 7 de març ja farà 6 mesos! Tinc unes ganes de tenir el ditxós C. I. als dits!!!
ResponEliminaTote, wapi, ja tens raó ja, que a la nostra feina hi ha moments que també en necessitem grans dosis de paciència, eh? Petonets al terremoto, que es posi bo! Fins demà, xurri!
Hola noies! La veritat és que totes les que esteu en procés d'adopció segur que sou professionals de la paciència en acabar aquest caminet de cargol. Pero... i la gran alegria que tindreu el dia que el tingueu o la tingueu en braços?! Tot haurà valgut la pena! Sandreta no diguis "tacus" en aquest bloc tant xulo que t'has fet! Un petonàs per tu i per totes les teves acompanyants en aquest camí!
ResponEliminaKarmentxu,la Sandreta no pot dir "tacus" no li queda gens bé....jajaja però hem de reconèixer que això d'esperar tant i tant és un rotllo....tota la raó per tu,el dia que tinguin els seus nens/es tot haurà valgut la pena,ai!!la paciència que cecessaria i de vegades que poquet que l'apliquem....molts petonets wappes!!!fins dilluns
ResponEliminaAi, sí, paciència, paciència... És la paraula que més sents quan estàs en un procés com aquest. Sort que us tinc a propet i m'ajudeu a portar-ho millor que si no... Una abraçadota, wapis!
ResponEliminaAi, Montse de "El nostre petit somni", que no t'he contestat... La foto és a Vilanova, a la platja del far. És molt tranquil·leta! Salut!
ResponElimina