No me'n vaig poder estar. Dijous li vaig comprar el primer conte al nostre menut! Sé que encara falta molt i molt, però aquestes cosetes ajuden a fer camí, a il·lusionar-te més encara, a acostar-te d'alguna manera a ell.
El títol és "Grrr! Grrr!" i és de l'editorial Brúixola.Es tracta de buscar els animalons. Hi ha vàries solapes i quan endevines la que toca surt l'animaló fent el seu soroll. Jo el trobo dolcíssim! De cop i volta la senyora de la botiga em diu : "És pel teu fill?" . "Mmm... Sí, ell és a Rússia." Es va quedar una mica de pasta de moniato, és clar. Llavors li vaig explicar una mica per sobre perquè el meu fill era tan lluny i ella em va parlar d'algun cas d'adopció internacional que ella coneixia. Vam estar xerrant una estoneta. Va ser molt amable, la dona.
Jo, per la meva feina, tinc contacte cada dia amb nens i nenes petits i ells, per aquestes coses, són els millors crítics. Així és que divendres els hi vaig ensenyar el conte... Va ser un èxit total! Vaig quedar molt satisfeta amb la meva adquisició, així que el conte ja és a la nostra petita bibioteca esperant que arribi el xiquet.
Salut!
Molt be!! a mi també m'ha passat això...un cop vaig comprar un nino per uns companys de camí, una ovelleta molt maca.
ResponEliminaVa la dependenta de la botiga i em diu " quant té??"...mmmm no ho sé...jejejje...és que...aquests amics estàn tramitant una adopció...
Sandreta el conte és molt xulo,s'ho passarà pipa buscant els animalons...què maco eh? poder començar a comprar cosetes pel vostre fill,mentres espereu el dia que li veieu la carona ...Quina "ilu" em fa poder compartir tot això amb tú !! avui t'he trobat molt a faltar al curset....demà ens veiem vale?? petonàs wappa!
ResponEliminaAi, mi Tote bonita... Oi que és maco? Cada cop m'agrada més! Ahir, la veritat em va anar genial poder passar la tarda a casa... I així avui ens hem pogut sorprendre amb la teva exhibició del ball del pirata... No té pèrdua! Ah, i ja saps que jo estic encantada de tenir-te a propet durant aquest procés! Una abraçadota d'ós!
ResponEliminaMe parece muy bien , yo tengo muchas cosas ( mi marido un dia me echara de casa jajjajajaja ) . La verdad es que son pequeñas cositas que ves y no puedes estarte de comprar, como los cuentos o los peluches. La ropita es algo que me vuelve loka , pero...me he portado bien y aun no he comprado nada jajaja. Un abrazo !!!
ResponEliminaQuin conte més xulo!
ResponEliminaJo és lo únic que sóc capàs de comprar... contes, i tot i que en tenim poquests, l'estanteria de la seva habitació ja comença a fer patxoca! ;^)
ResponEliminaFa molta il·lusió, veritat?
Petons!