diumenge, 13 de febrer del 2011
M'haig de posar les piles!
Aquest dissabte hem tingut convidats a casa. Un grupet d'amics molt xulo que fem trobades o sortides més o menys un cop al mes. La veritat és que ens trobem a gust amb ells. Tenen molt present el "camí de cargol" que seguim i sempre ens fan moltes preguntes sobre el tema. Jo encantada perquè no hi ha res del que m'agradi més parlar. La Tana, és clar, també voltava per allà. Molt carinyosa amb tothom, fent festes i tal. Havent acabat de dinar un dels amics es va acostar a la cuina on ella era en aquell moment. Ell la va voler tocar i la Tana el va grunyir i li va ensenyar les dents... Bufff... Quin apuro! No m'agrada GENS això! A la cuina hi ha menjar i on hi ha menjar la Tana no respecta res ni ningú. El meu amic es va quedar amb cara de "quina mala bèstia aquesta!" La veritat és que la gossa té un caràcter fotut. I estic preocupada! Preocupada per aquesta sortida i preocupada per quan vingui el petit. De fet, a la Tana, li encanten els nens, però clar, quan n'hi hagi un que li prengui el protagonisme del que ha gaudit sempre... I sé que li hem permès massa coses, sobretot sent un gos amb el caràcter tan dominant. M'estic començant a plantejar com encarrilar el tema encara que no sé si hi som a temps perquè ja té sis anys. M'haig de posar les piles. No sé si algun video dels programes aquests de gossos que fan ara a la tele ens podria ajudar o buscar directament un professional. De fet, aquesta setmana anem al veterinari a vacunar, aprofitaré per preguntar. Si algú té alguna recomanació serà d'agrair! Una abraçada!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola maca!! no pots deixar que això passi!!!! i si li prohibeixes la entrada a la cuina??
ResponEliminaJa se que és molt difícil...jo també tinc una gossa però això no pot passar!!!!
Mots ànims!!!! que a casa teva manes tu!!!!!
Hola Eva! Tens tota la raó, això no pot passar! Però realment és un cas difícil perquè quan era un cadell ja vaig tenir problemes amb l'agressivitat. La veterinària em deia que no me'n sortiria, però la vaig aconseguir redreçar amb pautes que em van donar. Com que fins ara (tot i que tenia els seus punts) era molt carinyosa amb tothom ens hem relaxat. Ara ens toca fer feina amb ella, perquè amb un nen a casa això no pot passar! Un petó, wapa!
ResponEliminaOstres que complicat no??
ResponEliminasuposo que tenen el seu caracter com les persones...jo amb la Nuca quan era petita ho vaig passar malament també...tenia pànic a les persones...no se si és que la van pegar o què...va costar però finalment tot va anar be, ho va superar amb mooooolta paciència!!! i ara és una gossa que és un regal, un sucre, una preciositat!!
A mi m'encanten els animals!! també tinc dos gates!!!
Sí, Eva, el cas és complicadet... Ahir vaig anar a la veterinària i em va dir que em posés forta amb totes les normes per guiar a una gossa tant dominant: menjar tu primer que ella, passar tu abans per la porta que ella, res de sofà, l'àpat només en un moment del dia i després retirar-li (no disposar sempre de menjar), no fer-li cas quan ella ho demani, tu ets la que decideixes quan vols fer-li una carícia,... Ens hem posat durs, ara no n'hi podem passar ni una. Hem de fer feina abans no arribi el petit!
ResponEliminaA mi també m'agraden mooolt les bestioles, tot i que tinc un "monstruito" a casa... Però ella sap que em té el cor robat! Una abraçada!
Hola! He descobert el teu Blog avui mateix. Nosaltres adoptem a Etiòpia.
ResponEliminaJo he tingut dos gossos i abans de portar el meu fill de bebé a casa, vaig fer la presentació amb bolquers i robeta bruta.
Tot això de entrar ella després a casa i lo del menjar està molt bé, jo també ho vaig fer. Però amb els consells de Cesar Millán, L'encantador de gossos, La gossa segur que te un problema de inseguretat, per això es mostra agresiva. Si ho treballeu la gossa serà més feliç i no tindreu problemes amb els nens.
El meu fill ficava la ma al plat del bitxos i no deien ni piu!. Es pot fer.
Una abraçada.